L’esforç del professorat manté a ratlla la pandèmia en els centres educatius

Des d’un principi, diferents veus de l’Educació vaticinaven que el curs escolar anava a tornar a ser assotat pel COVID-19 i que els seus efectes serien incompatibles amb un desenvolupament presencial de les classes, per la qual cosa seria molt probable que calguera retornar al model que es va donar en la primera ona.

En aquells dies les circumstàncies van obligar a adaptar-se a un panorama inèdit en el qual els centres educatius van haver de reinventar-se. Igual que els docents, que en molts casos van haver de dur a terme una capacitació fugaç que els permetera aplicar aqueixes noves metodologies, com les TIC, que, malgrat figurar en totes les consignes relacionades amb l’educació moderna, el seu vertader ús es quedava en paper mullat. Així ho indica Laureano Bárcena, president de l’Associació Nacional de Professors de l’Ensenyament (ANPE), “la pandèmia ha demostrat que, per molt que presumírem, no estem preparats per a les noves tecnologies. Es necessita més dotació de recursos tecnològics i més formació del professorat, a més de, per descomptat, una aposta ben clara de l’administració per a portar tot això a cap”. Per tant, encara que aqueixa adaptació va poder ajudar a reconfigurar els (desfasats) valors i paràmetres segons els quals es regia l’educació , en termes absoluts l’alteració va ser massa perjudicial de cara a l’aprenentatge dels humans, que al cap i a la fi és la clau de l’Educació.

D’altra banda, a mesura que avançava la segona ona de contagis l’Educació va ser posada en la diana per molts en considerar-la un enorme focus de contagis que contribuïen a agreujar la situació. Fins i tot van gosar comparar la necessitat de les classes amb la d’altres activitats. Es va produir una flagrant relativització de les prioritats socials.

En aquest curs el problema no radicava en la voluntat benintencionada de totes les parts sinó en la capacitat per a dur a terme les mesures necessàries. Des d’un primer moment, es va complir amb totes les mesures de prevenció exigides per les autoritats sanitàries. També es van reestructurar els grups de treball en grups bambolla, els protocols d’actuació i l’organització de les classes per a evitar aglomeracions excessives. La veritat és que en la Generalitat la inversió en matèria d’Educació ha sigut potent, però “l’important és que aquesta inversió es mantinga en el temps”, defensa Rubén Pacheco, president de les FAMPA-València.

Les estadístiques des de setembre fins ara han sigut òptimes, desmentint l’argument que col·locava als centres educatius com a focus significatius de contagi. La incidència de contagi ha sigut molt baixa. A més, el percentatge de grups totals confinats d’entre tots els centres valencians mai ha baixat del 98% L’àmbit educatiu pot sentir-se satisfet, Embolicat en una atmosfera crispada l’educació ‘ha vençut’. Tal com diu Bárcena, “l’Educació, al costat de la sanitat, és un dels pilars bàsics de l’Estat de benestar”. És una necessitat, un dret fonamental de l’ésser humà sobre el qual convergeixen la resta d’elements. Per això ha resultat tan perillosa la banalització a la qual ha sigut sotmesa. Amb l’educació no es negocia.