L’ús de les mascaretes pot danyar la veu dels docents?

El vicedegà del Grau en Logopèdia de la Universitat Catòlica de València (UCV), José Francisco Cervera, investiga la possible deterioració de la veu dels professors universitaris per l’ús de les màscares amb raó de la pandèmia. La raó és que els logopedes de les Clíniques Universitàries de la UCV han tingut consultes sobre el tema i, encara que encara no s’ha generat evidència científica sobre la seua incidència en la patologia laríngia, ha llançat algunes consideracions sobre aquest tema.

No elevar la intensitat de la veu és la primera recomanació, perquè els mesuraments preliminars que han fet en la UCV indiquen que ni les màscares FP2, ni les higièniques, aconsegueixen disminuir més de dos decibels la intensitat de la veu mesurada a tres metres, tant en homes com en dones. “És molt probable que ningú haja notat que els seus alumnes li demanen que cride més. Per tant, s’ha d’aconsellar als professors que no eleven la veu més enllà del que els resulte còmode, ja que sabem que això és un disparador de lesions laríngies”, assevera.

En segon lloc, Cervera aconsella vocalitzar més de l’habitual perquè, “si bé l’efecte de la màscara en la intel·ligibilitat és difícil de mesurar, ja que les variables que influeixen en què l’oïdor entenga amb comoditat el que diem són moltes –des de la manera de pronunciar, l’acústica de la sala i la distància, fins al propi missatge i l’oïdor– no tenim dubtes que la màscara repercuteix de manera important en com el receptor processa la parla”.

“Sabem amb certesa que la visió de la boca del parlant proporciona pistes que el cervell utilitza de manera inconscient per a descodificar els sons de la parla i reconéixer les paraules. Quan augmenta el soroll en el canal de comunicació i ens adonem que l’oïdor no ens entén amb facilitat, els parlants reaccionem sobrearticulant per a pronunciar amb més claredat. Col·loquialment ho cridem vocalitzar. És possible que els alumnes ho troben a faltar, si el seu professorat no ho fa d’una forma natural. La sobrearticulació moderada és un bon consell, ja que els gestos articulatoris ben definits i la major obertura de la boca produeixen un augment de ressonància que fa més còmoda l’emissió per damunt de 60 decibels pròpia de les aules. És una manera de preveure fatiga vocal”, detalla Cervera.

Així mateix, l’investigador de la UCV apel·la a respirar “amb comoditat”. “Els éssers humans adaptem la manera de ventilar a les demandes d’activitat física. No respirem igual quan caminem enèrgicament, quan fem esforços o quan parlem. També influeix en el nostre cicle d’inspiració-espiració l’ansietat i l’estrés. L’activitat altera el cicle respiratori propi del silenci i el repòs, que es caracteritza per emprar més temps i major activitat muscular en la inspiració que en l’espiració i per usar únicament la via nasal”.

No obstant això, tal com explica aquest expert, “en projectar la veu a un auditori, el patró s’inverteix: emprem molt poc temps per a introduir l’aire per la boca i augmenta l’activitat muscular en l’espiració, que es prolonga moltíssim i permet el discurs fluid. A aquest fenomen se’l coneix com a adaptació fono-respiratòria. Ens permet parlar i respirar alhora. Intercalem inspiracions curtes però eficaces allí on ho precisem, sense que l’oïdor perceba interrupcions inoportunes i sense que ens falte aire en els pulmons. Quan parlem amb pressa excessiva o amb ansietat, aquesta adaptació sol perdre eficàcia. El símptoma més freqüent és que ens falta aire per a acabar les frases”.

D’aquesta manera, “la disminució de la pressió d’aire en els replegaments vocals provoca una reacció de sobreesforç, que podria provocar un cicle viciós entre l’augment d’esforç per a parlar i la lesió laríngia. El consell preventiu és compassar adequadament la respiració a la parla, mantenint la sensació de comoditat que ens permet fer les dues coses alhora. És possible que les màscares influïsquen de manera important i afavorisquen la sensació de falta d’aire. Si això succeïra, hauríem de disminuir la velocitat i compassar amb naturalitat la parla i la respiració”, conclou

Cal recordar que segons una enquesta feta pel sindicat ANPE durant l’inici de curs als col·legis valencians, en relació als EPI (màscares, gel hidroalcohòlic i guants), el 34,2% dels centres enquestats considera que no ha rebut la quantitat de material suficient per al curs. A més, en molts centres, són els propis docents els que han d’aportar màscares FFP2 per a tractar amb possibles casos Covid. Aquesta manca de material específic, s’uneix a la general de màscares i gels hidroalcohólics a mitjà i llarg termini. La Conselleria va fer un va enviar el mes de juliol, “però insuficient per a tot el curs i són els centres els que estan comprant aquest material necessari, responsabilitzant als equips directius de la seua idoneïtat”, va assenyalar aquest sindicat docent.